La història de Vallpineda va començar a principis dels anys seixanta del segle XX, quan un empresari de Barcelona va comprar diversos terrenys a Sant Pere de Ribes amb la idea de crear una urbanització de luxe.
L’empresa HBSA dirigida per Diego Casanova Muñoz va ser l’encarregada de construir la urbanització de Vallpineda, prenent el relleu d’un altre empresari, Emilio Adeva, qui havia comprat els primers terrenys a Sant Pere de Ribes. El projecte es va posar en marxa cap el 1960 amb l’adquisició de diverses finques que avui es recorden perquè porten el nom d’alguns carrers: Mercè Amell, Germans Pujades, Passeig Fondat Corral d’en Roig o Mas d’en Lliri. Les obres van començar al 1963 i pocs habitatges hi havia ja construïts quan s’alçaren les instal·lacions del que avui coneixem com el Club Esportiu Vallpineda. Un complex inaugurat amb magnificiència el 1966 i que pretenia promocionar Vallpineda com una urbanització de luxe.
Tot i això, el projecte va funcionar a mitges i el 1970 l’empresa promotora va haver de tancar. Llavors els propietaris van decidir crear Cooperativa Vallpineda per garantir els serveis i subministraments bàsics que donessin viabilitat a la urbanització, com ara la recollida d’escombraries o el subministrament d’aigua potable. Aquestes són algunes de les fites de la petita història d’una de les urbanitzacions més antigues d’aquesta zona del Garraf.
1963
Diego Casanovas Muñoz, al capdavant de l’empresa HBSA, inicia la construcció de Vallpineda dins del terme municipal de Sant Pere de Ribes. El nom s’escull arbitràriament, ja que a la zona hi havien pocs pinars i en canvi moltes vinyes i garrofers.
1964
El descubriment de l’actual pou de Mercè Amell (el número 1 i el de més capacitat), va engrescar a la promotora a ampliar la urbanització comprant terrenys i finques a la part de Sitges. Vallpineda seria una urbanització en dos municipis.
1966
Amb la idea de crear un barri de luxe, es construeix un club esportiu amb pistes de tenis, piscina i restaurant que resultés atractiu als potencials compradors de parcel·les i habitatges. En aquests anys, es va fer una forta promoció de Vallpineda: “A 900 m del centre de Sitges”.
1968
A la contra del que era el projecte original d’habitatges grans i luxosos, Ricard Bofill construeix un edifici d’apartaments petitis que anomenen El Castell (en homenatge a Kafka). Aquesta obra prefigura futurs projectes del seu estudi com la Muralla Roja i el Walden 7.
1970
Les dificultats de HBSA obliguen als veïns a crear la Societat Cooperativa de Serveis. En aquells anys, les urbanitzacions havien de ser gairebé autosuficients en suministraments bàsics com ara l’aigua potable o la recollida d’escombraries.
1973
L’empresa Fondat S.A. es va fundar com a propietària i gestora de les instal·lacions del Club Esportiu de Vallpineda. Cooperativa va promoure la creació de l’empresa oferint als socis la compra d’accions “al portador”. Actualment, al voltant del 15% pertanyen a aquests accionistes individuals, la resta d’accions són de Cooperativa.
1975
A mitjans dels setanta, s’abandona el projecte d’Urbanització premium i Vallpineda es gestiona pràcticament com un poble en si mateix. Mitjançant les quotes dels socis, Cooperativa proporciona serveis de manteniment de carrers, escombraries, jardineria, reparacions, aigua… i fins i tot es col·loquen barreres als accessos.
1980
Els 80 del segle XX són els del gran creixement de Vallpineda. Es construeix molt: cases unifamiliars, adossats i edificis d’apartaments (especialment a la part de Ribes). Famílies vingudes sobretot de Barcelona troben un lloc ideal de segona residència. El Club és converteix en el cor de la vida social, especialment per als nens.
Segueix l'actualitat de Cooperativa Vallpineda al nostre web, newsletter i xarxes socials.